La mà està formada per tres
tipus de components :
Fusta
Elements mecànics mòbils
Elements electrònics
La base i el suport de la mà han estat elaborats per David Mas amb fusta de ipé :
Nom
comú: Lapacho
Nombre científic: Tabeuia ipe
Fusta: Color blanc grogenc, color duramen castany a castany verdós.
Ribetejat: Suau.
Propietats Físiques: Fusta amb 15% d’humitat
Densitat: ( Kg/dm3): 1.050
Tangencial: (t) 7.2
Relació T/R: 1,6
Radial: (R) 4,5
Volum: (V) 10,8
Fusta dura i pesada
FAMÍLIA LLEGUMINOSA
El lector perspicaç haurà observat que la seva densitat és més gran que la de l'aigua, raó per la qual si, per accident, la mà caigués al mar collada a la base, en cap cas flotaria. Tindrem en compte aquest aspecte en les recomanacions de seguretat.
Tant el cos de la mà (carpi i metacarpi) com els dits han estat elaborats per I Made Geriya amb una fusta local d'Indonèsia que desconeixem. Val a dir, de totes maneres, que l'elecció de la fusta va venir per la facilitat que ofereix al ésser treballada. Donat que, tan per en I Made com per tots nosaltres això era un experiment, ell va preferir utilitzar una fusta tova. En d’altres versions es podran utilitzar fustes més dures sense desvirtuar el concepte original.
Aquesta fusta és extremadament lleugera, raó per la qual
en cas de l’accident abans esmentat, podríem assegurar que l'objecte romandria
en el fons del mar en la posició correcte, i per tant, seguiria complint la
seva funció si bé de manera estàtica. En un altre apartat parlarem de les possibles
funcions de l'objecte.
Cable de Nitinol (Acrònim de
Nickel Titanium Naval Ordenance Laboratory) és una família de materials intermetàl·lics
que contenen una barreja de nickel (55%) i titani (45%). El nitinol té la característica
de transformar la seva estructura cristal·lina quan passa de la fase de austenita
a la de martensita. Hem anomenat aquestes fases perquè ens agrada com sonen
els seus noms però n'hi ha prou amb dir que les seves característiques canvien
quant estan fredes o calentes. De fet, per sota d'una certa temperatura, 70º
en el cas del nostre cable, es comporten com un metall tou i deformable, però
per sobre d'aquesta, fan una força important per recuperar la seva forma original.
Aquesta peculiaritat probablement va fer pensar al seu descobridor (William
Beuhler) que se li trobarien multitud d'aplicacions que acabarien fent-lo ric.
Malauradament, per ell i els seus hereus, no ha sigut així, però ha passat a
la història com una extravagància interessant (de fet té algunes aplicacions
en medicina, especialment ortodòncia i ocular).
Tipus : Flexinol 150 LT
Diametre : 150 micres
Temperatura d’activació : 70ºC
Resistència : 50 Ohms/metre
Current aproximada : 400 mA
Força de recuperació : 330 grams
Deformació recomenada : 3-5%
D'escanyacables, magnífic nom per una cosa tant petita, tenim dos tipus: uns aconseguits a partir d'un mecanisme de tren elèctric antic i uns altres comprats al Servei Estació. Com és improbable que algú torni a trobar el mecanisme de tren elèctric, deixem a la imaginació del constructor el trobar un escanyacables adient, citant a Lenin, no volem fer dogma sinó una guia per l'acció. De totes maneres jo preguntaria al senyor Roman abans de capficar-me gaire.
Hem utilitzat el circuit Cebek L-10 com cervell de la mà. De fet podem utilitzar d’altres circuits temporitzadors sempre i quant tinguem en compte la corrent que suportin, però aquest és extremadament simple i per tant convenient. Crec que ha estat dissenyat per fer l'hortera amb bombetes de colors, raó per la qual donar-li un bon ús és encara més meritori.
"Seqüencial
de 4 sortides a triar. Proporciona un efecte d’atracció per a qualsevol lluminària
o muntatge lluminós. Realitza la connexió d’una sortida darrera d’una altra,
desconnectant la predecessora i reiniciant-se després de connectar la última.
Permet, mitjançant un potenciòmetre inserit al circuit, ajustar el temps de
seqüència entre 0.1 y 4 seg. per sortida. No admet càrregues inductives tals
com làmpares PL, relevadors, fluorescents, transformadors, etc.."
Tot el circuit va alimentat amb un transformador amb sortida de 12 volts i 2 Ampers com a mínim. Els fabricants del circuit donen una sèrie de recomanacions sobre l'alimentació de les quals no hem fet gaire cas, perquè la font d'alimentació hauria passat a ser la meitat de l'objecte.
