Instruccions de muntatge
“La vida es molt senzilla però nosaltres insistim en fer-la
complicada.”
Confuci

Explicarem en aquest capítol com, l'usuari, es pot muntar i fabricar l'objecte. És important fer notar que la construcció de l'objecte de mostra s'ha dilatat durant un període de 3 o 4 mesos amb diferents fases i bastants col·laboradors. Per aquesta raó es possible que alguns detalls s'hagin perdut; hem intentat subsanar aquest problema, amb el qual es troben tots els historiadors i cronistes, amb imatges explicatives.
Eines necessàries.
Podríem dividir les eines necessàries en diferents subconjunts,
de fet podem dividir qualsevol cosa en subconjunts però no sempre obtindrem
més ordre. De fet, donat que diferents col·laboradors deuen haver
utilitzat diferents eines, deixarem que el lector utilitzi les eines que tingui
a mà; poden inspirar-se en les imatges que acompanyen el text.

Treball de fusta
La part més complicada en la fabricació de l'objecte és
la de la mà en si. Donat que l'equip de
redacció d'aquest document no té ni idea de com s'ha fet ens remetem
a en I Made Geriya. La
acció més prudent serà posar-se en contacte directe amb
ell i demanar-li una altre mà; de fet ja
vam especificar en fer aquesta que podria ser la primera d'una sèrie
encara que amb molt poca
probabilitat.
Tant la base com el suport han estat elaborats per David Mas, les eines i procediments
per
tallar i treballar la fusta també se’ns escapen però, per
això, és important tenir una bona
agenda. Cal remarcar l'elegant canal per passar el cable que hi ha sota la base,
és un detall
que millorarà molt la vostra mà. En el cas de que vulgueu utilitzar
fusta menys pesada serà
més fàcil de treballar-la, i de portar-la amunt i avall però
la vostra mà perdrà la única utilitat
clara que té: deixar-la caure al peu d'algú i trencar-li.

Interruptors
Els interruptors son un dels punts crítics del sistema, de fet no ha
estat demostrada la seva utilitat però li donen un aire molt més
interessant. La col·locació dels interruptors ha estat efectuada
amb claus, cargols, brides i falques de fusta poc noble, la connexió
elèctrica també ha alternat el detall més rigorós
amb una certa relaxació. Les fotos expliquen clarament com s'ha de fer
tot.

Circuit
El circuit, com podeu imaginar, l'hem comprat a una botiga d'electrònica
(Diotronic) però estem especialment orgullosos dels suports que hem utilitzat
per mantenir-lo lligat a la fusta mantenint la distancia necessària (una
relació perfecta). Cal esmentar el cable que va per sota de la fusta
com un exemple de simplicitat i elegància, o no.
L'objectiu d'aquest circuit es que passin 400mA per cada el cable de nitinol
de tant en tant. Donat que cada cable mesura 25 cm, per tant la seva resistència
es de 10 Ohms (veure característiques del cable mes amunt) i el voltatge
al que treballa el circuit es de 12 Volts, resulta que fa falta una resistència
perquè no passi massa corrent. El circuit complert doncs porta la resistència.

Cables de nitinol
Hem lligat els cables de nitinol al born actiu de cada un dels 4 canals del
circuit i al interruptor, probablement aquest és un dels punts més
delicats del procés. El nitinol és conegut per la seva resistència
a ser lligat de cap manera; de fet, un material amb memòria es difícil
de manipular. Per poder lligar-lo hem utilitzat una combinació de peces
de llautó amb escanyacables elèctrics que, fins a la redacció
d'aquest manual, sembla que resisteixen.

Control de qualitat
Un cop tot estigui muntat recomanem no fer grans controls de qualitat sinó
regalar l'objecte ràpidament i, en el cas de que deixi de funcionar,
donar la culpa al incaut que l'ha endollat.